dijous, 23 d’abril del 2020

La Llegenda de Sant Jordi



 La Llegenda de Sant Jordi

 La llegenda explica que fa molt de temps, a Montblanc (Tarragona) un ferotge drac capaç d'enverinar l'aire i matar amb el seu alè, tenia atemorits els habitants de la ciutat.  Els habitants, espantats i cansats de les seves estralls i malifetes, van decidir calmar-donant-li de menjar a una persona a el dia que es triaria per sorteig.  Després de diversos dies, la mala sort li va tocar a la princesa.  Quan la princesa abandonava la seva llar i es dirigia cap al drac, un cavaller anomenat Sant Jordi, amb brillant armadura i cavall blanc, va aparèixer de cop i volta per anar al seu rescat.  Sant Jordi va alçar la seva espasa i va travessar a l'drac, alliberant per fi a la princesa i als ciutadans,la sang de l'drac va brollar un roser amb les roses més vermelles que mai s'havien vist. Sant Jordi, triomfant, va arrencar una rosa i se la va oferir a la princesa.

diumenge, 10 de gener del 2016

Parlem de tu


Parlem de tu,però no pas amb pena,
senzillament parlem de tu,de com
ens vas deixar,del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te,de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i del que no estimaves
del que feies i deies i senties.
de tu parlem però no pas amb pena
i a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te,a poc a poc seràs
un gest,un mot,un gust,una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.


  Miquel Martí i pol



dijous, 26 de març del 2015

L'INFANT i el CADELL



L'amo d'una botiga
Estava col·locant un anunci a la porta que deia:
Cadellets en Venda,aquesta classe d'anuncis sempre atrauen els nens, i aviat Un nen petit va aparèixer a la botiga preguntant:
 
¨ quin és el preu dels gossets? ¨L'amo va contestar: Entre 150 € i 200 € .

El nen petit va ficar la mà a la butxaca i treu un bitllet i unes monedes:Només tinc 12,37 .... Puc veure'ls ?, l'home va somriure i va xiular.
De la rebotiga va sortir la seva gossa corrent seguida per cinc Gossets. Un dels gossets estava quedant-se considerablement enrere.  
El nen immediatament va assenyalar al gosset endarrerit que coixejava.¨ Què li passa a aquest gosset? ¨, va preguntar. L'home li va explicar que cuan el gos va néixer, el veterinari li va dir tenia un maluc 
Defectuos i coixejaria la resta de la seva vida. El nen es va emocionar molt i va exclamar: ¨ ¡aquest és el gosset que joVull comprar! ¨.
 I l'home li va replicar:Tu no compraràs aquest cadell. Si tu realment ho vols. 
Jo t'ho vaig regalar. I el nen es disgusta i mirant directe als Ulls de l'home li va dir: 
Jo no vull que me el regali. Ell val tant com els altres Gossets i jo li pagare el preu complet.  
De fet li vaig a donar Els meus 12,37 i 10 € cada mes fins que l'hagi pagat completament.
 L'home va contestar: ¨ tu en veritat no voldràs comprar aquest gosset,Fill.  
Ell mai serà capaç de córrer, saltar i jugar com els altres Gossets. 
El nen es va ajupir i es va aixecar la cama dels pantalons per mostrar la seva cama esquerra, cruelment retorçada i inutilitzada,Suportada per un gran aparell de metall .miro de nou a l'homeI li va dir: 
Bé, jo no puc córrer tampoc, i el gosset necessita a algú que ho entengui.
L'home estava mossegant-se el llavi i els seus ulls es van omplir de llàgrimes ...va somriure i va dir: 
Fill, només espero i reso perquè cada un d'aquests cadellets tinguin un amo com tu. 
A la vida no importa qui ets, sinó que algú t´apreciï pel que ets, i t'accepti i vulgui incondicionalment. 


Un veritable amic és aquell que arriba quan tothom s'ha anat.

dimarts, 24 de març del 2015

EL MEU SOMNI






Molt fa, que vaig tenir un somni
si ja era cristiana, això no ho sé
només que era molt feliç
i vaig saber el que era el plaer.
Hi havia algú al meu costat
que el seu rostre no vaig poder veure
però la pau i l'amor que desprenia
això mai mai oblidaré.
Era una muntanya molt alta
que gairebé al cel vaig tocar
t quan vaig mirar cap avall
espantada i horroritzada vaig quedar
Era un món fosc i dolent
havia odi, dolor i amargor per tot arreu
havia també bona gent
en aquest hran món cruel.
Em vaig quedar mirant al fèretre
on la maldat no existeix
el fèretre era jo que ja vaig deixar de patir
i estic amb el meu bon senyor on la glòria i l'amor
               
 ¡SI EXISTEIX!



                                                      Anonim (FSSB)

dissabte, 14 de març del 2015

Estimada mama





Estimada mama tot va canviar quan em van dir que tenies demència ¡maleïda malaltia!
I ara què? En quin moment la meva mare deixarà de conèixer? I si ha servit aquesta situació és per unir-me més a tu.
Però mama he pres una decisió,¡Voler-te molt! Tot el temps que et queda per viure. Com tu et mereixes i demostrar-te cada minut del dia. No hi ha temps per vergonyes i tonteries no hi ha temps per entristir ni n'hi ha per desaprofitar.
Vull que el temps que et queda de vida siguis la persona més feliç del món.
No et preocupis per res, aquí estic jo per tornar-te una mica de sacrifici que durant tota la vida tu has fet per mi.
Algunes persones em diuen que perquè vaig cada dia, que hi està ben cuidada i ja no et coneix.
I jo ara els responc com posa en una foto que he compartit: ELLA NO SABRA QUI SÓC PERÒ JO SI SE QUI ÉS ELLA!

He volgut escriure això perquè ho tingui present tots els dies, que tens un fill que
T'adora i et vol amb bogeria i estaré amb tu fins al final.


La meva bella Rafaela sempre seràs única

Francesc Chesa Ferrando

dissabte, 7 de març del 2015

Reflexió

El centre és l'úter, mascle o femella?
Després la joventut, amb la seva alegria.
Després la maduresa, amb les seves decisions.
i per fi, la vellesa, a la seva experiència.
així que, el passat són els records.
Aquest és el dia rere dia.
i el futur l'esperança.
-------------------------------------------------- ------
Quan tu vas néixer, tothom al teu
voltant es reia per la teva arribada
i el tu ploravas
viu tal que ...
Quan el tu deixessis aquest món, tot el
món plorara la teva perduda ...
i el tu riuràs ....


                                 Anonim (FSSB)

dimecres, 4 de març del 2015

QUI ESTIMA























Qui estima dignifica
cuansevol feina o profesió
dignifica el que toca
amb les seves mans,perquè
a la fi...les emocions ens
fan mes humans
ser conscients.
No ens fa mes febles
transmetre l´amor
que sentim
ens magnifica i
ens enriqueix l´ànima.


                 una abraçada.

                Rosario Palma
                        (FSSB)